Egipte 2010. 08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor

29.06.10 Dimarts
10:00 Museu Egipci

Avui no ens ha calgut matinar tant. Ens hem llevat tranquilament i hem deixat les maletes a punt, mentre els nens miraven dibuixos animats en àrab molt entusiasmats. Això demostra molt clarament que tots els nens tenen una capacitat d’adaptar-se extraordinària, i precisament no és que els nostres fills siguin uns fenòmens que es desenvolupen magníficament en totes les llengües, sinó més aviat al contrari… jo diria que entenen tots els dibuixos animats igual de poc en totes les llengües que els veuen, però que igualment els distreuen… perquè, de veritat, Bob Esponja en àrab és absolutament inintel·ligible!

Hem anat fins al Museu Egipci de Cairo a peu en cinc minuts, que és un dels veritables luxes d’estar allotjat al centre, i hem passat els ferragosos controls de seguretat i hem abandonat les càmeres a la consigna. I això és molt important, perquè un cop entres al museu et tornen a passar per l’escànner i si aleshores et troben una càmera, a part de la bronca, et toca tornar enrera fins la consigna i tornar a fer la cua… La consigna és, una vegada més, un resum del propi país: deixada i cutre, però inexplicablement funciona, ho tenen ben controlat i mai hem tingut cap mena de problema.

Horari: 09:00 - 18:30 (entrada permesa fins les 17:00)
Adreça: Midan Tahrir
Entrades: Adults 60 LE / EStudiants i nens 30 LE
Altres: Entrada Sala de les mòmies 100 LE i tanca a les 18:00

Hi ha mil maneres de visitar el museu i totes depenen de les circumstàncies i la companyia: l’hem visitat amb grup i guia; nosaltres dos sols; jo sola, i nosaltres dos amb els nens. Però aquesta vegada era un repte: fer una visita amb els meus pares i els meus fills, que no s’avorrissin cap d’ells, que sortissin amb una idea global i, alhora, amb algunes peces molt singulars que els serien útils per a les posteriors visites a l’Alt Egipte. I crec que ho vam lograr en una visita d’unes dues hores, que no es van fer llargues ni pesades i de les que vam treure molta informació útil.

Vam recórrer primer la planta baixa i després la planta primera i, més o menys, vam passar per totes les sales. A part de les peces que cito a continuació, vam parar a qualsevol vitrina que cridés l'atenció a qualsevol de nosaltres per fer-hi una ullada i, si era possible, una breu explicació. Fa mal només de pensar el munt de peces que vam obviar, però calia centrar l'atenció durant un parell d'hores com a màxim i hi ha tant per veure, per tant, les peces en les quals vam centrar la visita van ser les següents, que poden servir de recorregut per una primera visita molt bàsica en un parell d'hores al Museu Egipci de Cairo:

Planta baixa. L'inici de les dinasties

PALETA DE NARMER
Època: Imperi antic
Dinastia: I

El faraó Narmer (o Menes) és representat lluitant en un costat de la paleta amb la corona de l'Alt Egipte i, en l'altre costat, amb la del Baix Egipte, simbolitzant la unificació dels dos territoris sota el poder d'un sol soberà i, així, donant inici a les dinasties faraòniques.




Planta baixa. Els habitants de l'imperi antic 

ESTÀTUA DE DJOSER (o Zoser)
Època: Imperi antic
Dinastia: III


Faraó que, juntament amb l'arquitecte Imhotep, construí l'antecedent de les famoses piràmides: la piràmide esglaonada de Saqqara. Estàtua trobada en l'interior del serdab (bodega) adjacent a la piràmides i on, avui dia, s'hi pot veure una rèplica.





ESTÀTUA DE KA-APER

Època: Imperi antic
Dinastia: III

Cap dels sacerdots i governador, aquesta talla en una única peça de sicòmor va ser trobada a Saqqara i la van anomenar "L'alcalde del poble". Els ulls són impressionants: pestanyes de coure, el blanc de quars opac, les còrnies de cristall de roca i les pupil·les de pasta negra. Realment hom té la sensació de veure-hi una mirada real. És de les peces del museu que sempre m'impressiona.








ESTÀTUES DE RAHOTEP I NOFRET
Època: Imperi antic
Dinastia: IV

Fill del faraó Snefru, Rahotep i la seva esposa Nofret representen la noblesaRahotep té la cara pintada de terracota imitant una pell curtida, porta el tradicional faldellí, el cabell molt curt i uns bigotis molt poc comuns a l'època. Nofret s'embolcallada amb una tela fina que deixa visibles les espatlles, la cara pintada d'un groc pàlid, està enmarcada en una perruca voluminosa tocada amb una diadema amb motius florals.


EL NAN SENEB I LA SEVA FAMÍLIA
Època: Imperi antic
Dinastia: VI

És una obra molt original de particulars: l'escultor col·locà als dos nens, que habitualment es situen al costat dels pares, sota de Seneb, de manera que omplen l'espai que ocuparienn les cames. Les seves mancances físiques, no han estat obstacle perquè triomfés a la vida, aconseguint honors i riquesa i casant-se amb una dona de l'aristocràcia. Aquesta, en una postura poc comú, abraça al seu espòs orgullosa.


Planta baixa. Els creadors de les piràmides de Giza


MINIATURA DE KEOPS (o Jufu)
Època: Imperi Antic
Dinastia: IV
Malgrat que durant la vida d'aquest faraó la monarquia va aconseguir el seu màxim poder, l'única representació del faraó de la gran piràmide, fill d'Snefru i Hetepheres, és aquesta petita talla de 8 cm d'alçada, de marfil i trobada entre les restes de la tomba de la seva mare. S'exposa juntament amb el mobiliari d'aquesta, descobert el 1927 a la seva tomba de Giza.









ESTÀTUA DE KEFREN (o Jafra)
Època: Imperi antic
Dinastia: IV
Impressionant estàtua de diorita verda trobada per Mariette el 1860 en una fossa a Giza. Assegut en una postura clàssica i amb els símbols del seu poder, té un falcó abraçant-lo just darrera del cap, essent el faraó la viva representació "d'Horus a la terra". També es teoritza sobre l'habilitat de l'escultor de situar aquest element en el punt més feble de l'estàtua (el coll) per tal de reforçar-lo.






TRÍADA DE MICERINOS (o Menkaura)
Època: Imperi antic
Dinastia: IV

Notable conjunt escultòric de pissarra on el faraó és acompanyat per Hathor i per la deessa local Cinópolis, descobert el 1910.(En aquest link hi ha unes fotos fantàstiques del descobriment) S'observen els trets característics de l'escultura de l'època: rigidesa (hieratisme), frontalitat i proporció canònica. Combinació de gran realisme en les faccions del faraó amb la idealització plàstica típica de l'època. 





Planta baixa. El període d'Amarna

RELLEU D'AKHENATON (Amenhotep IV)
Època: Imperi Nou
Dinastia: XVIII

La sala d'amarna és de les meves favorites al museu i sempre escullo aquest relleu per explicar els canvis que introduí Akhenatón, ja que gairebé hi són tots representats: el monoteísme representat pel sol amb múltiples ratjos acabats en una mà, el canvi en les proporcions del cos i  la representació gens habitual del faraó en una escena de família amb la seva esposa Nefertiti i les seves filles.

Planta primera. Tresors de la tomba de Tutankamón
MÀSCARA DE TUTANKAMON
Època: Imperi nou
Dinastia: XVIII

És la zona més visitada de tot el museu i la que crida més l'atenció als nens (i lúnica climatitzada!). M'agrada recrear-me en l'observació d'algunes peces concretes d'aquestes sales: el tron, els carros de combat, els llits, els ushebtis i, sobretot, en els sarcòfags que són som una matrioska de grans dimensions i que resulta molt divertit d'explicar als nens. La sala on hi ha els sarcòfags interiors i la màscara és interessant, però agobiant pel munt de gent i intento fer-la tant ràpid com m'és possible.



Planta primera. Maquetes

MAQUETES DE CASES I EXÈRCITS
Època: Imperi Mitjà
Dinasties: XII
Son peces de fusta i fang que, en alguns casos representen cases senceres. En altres casos, granges i tallers, la fusteria, l'escorxador, el graner o el forn de pa, amb tots els seus servents treballant en les mateixes tasques de les quals s'ocupaven en vida. En aquest Link amb fotografies de maquetes es poden veure les diferents tipologies de representacions que es podien trobar dins les tombes de l'època.




En aquesta ocasió, malgrat que és absolutament recomanable, no hem visitat la sala de les mòmies perquè hem pensat que als nostres fills, en particular, els podia impressionar massa.


12:00 Children Museum

Uns dies abans del viatge vaig llegir en algun lloc que al Museu Egipci havíen obert una exposició permanent per nens amb rèpliques de l’egipte faraònic fetes amb peces de Lego. I, amb un fill que és un fanàtic del Lego, això no ens ho podíem perdre.

Però durant la visita m’hi he fixat molt i no he vist cap indicador a l’interior del museu. No ha estat fins després d’haver sortit de l’edifici, en els jardins del davant, que hem vist un indicador on posava “Children Museum”. Hem anat vorejant l’edifici, passant sota unes carpes on nens egipcis feien uns tallers de plastilina i collage (els meus fills ja s’hi haurien quedat…), fins que hem arribat a una mena de plaça al lateral esquerra de l’edifici, que just acabaven de construir-hi una grandiosa cafeteria (no oberta al públic en el moment de la nostra visita) i allà, en el soterrani de l’edifici principal i havia la buscada exposició.



Només la puc descriure com sorprenent i fantàstica. En un conjunt de 4 sales ben il·luminades, climatitzades, ben exposades i rotulades hi havia un munt de representacions de la vida quotidiana a l’antic egipte i rèpliques de famoses obres de l’egipte faraònic com per exemple la màscara de Tutankamon.

Ens hi hem estat prop d’una hora perquè, a part de la fantàstica exposició, hi havia unes tauletes amb peces de Lego on els nens podien construir alguna cosa i “exposar-la” en una vitrina. Per tant, recomanem sincerament aquesta exposició, imprescindible si es va amb nens i, fins i tot, valoraria la possibilitat de visitar-la abans que el propi Museu per fer pedagogia i anar introduint alguns aspectes que més tard es veuran en obres reals.

13:15 Cilantro

En sortir del Museu parem en una farmàcia just a Midan Tahrir a comprar uns potets per la meva filla, que em dóna la sensació que anem una mica justos de provisions. No suposa cap problema trobar-ne, són de la marca Hero, estan rotulats en anglès i àrab i només n’hi ha del tamany petit, però ens serviran perfectament. Això sí, són de pollastre i verduretes perquè, obviament, els de porc i pernil no estan a la venda per raons religioses.


Tot un fotògraf al Cilantro!
Fa una calor horrible, gairebé 40ºC, i decidim de refugiar-nos en alguna cafeteria fins l’hora de sortir cap a l’aeroport. Anem fins a “Cilantro”, una cafeteria molt moderna i occidental just a davant de la porta de la AUC (American University in Cairo) que no té res a envejar als millors Starbuck’s d’aquí. Prenem uns refrescs i uns sandvitxos mentre la meva filla menja i gaudim de l’aire condicionat i de l’ambient d’estudiants ben entretinguts amb el wifi i els seus portàtils.

14:00 Sortim cap a l’aeroport

Ens recullen a l’hotel amb un autobús que resulta absolutament desproporcionat per les 6 persones que som i fem un dels embussos de tràfic més impressionants que mai hem viscut. En arribar a l’inici de l’embús veiem que ha estat provocat per la reducció de 8 carrils a un únic carril i que, a més, hi han instal·lat un semàfor per unes obres… Per poc perdem l’avió.


De 8 carrils a 1...2 hores d'embús!
Només arribar a l’aeroport he començat a sentir una punxada molt forta a l’estómac, amb un dolor tan terrible que m’impedia posar-me dreta. No tenia ni idea de què m’estava succeïnt, no tenia cap símptoma excepte aquest dolor punyent. Amb el pànic que em fa volar i amb el meu fill assegut al costat sense callar ni un instant, m’ha començat a pujar la febre i m’he passat el vol de Cairo a Luxor tapada amb una manta polar. No cal dir que tothom em mirava com si vingués d’un altre planeta, a 40ºC i jo embolicada amb una manta…

19:00 Nile Palace Steigenberger a Luxor

La nostra arribada a Luxor no va tenir cap mena d’incident: ens esperava el representant de l’agència i les maletes van sortir de seguida. En poc més de mitja després d’aterrar ja érem a la recepció de l’hotel.


Pati interior del Nile Palace
Sabíem, per experiència d’altres anys, que ens caldria una dura negociació per obtenir una bona habitació. Aquest hotel en té de 3 tipus: Street View, Patio Rooms i Nile View. No cal dir que les bones són les terceres, amb vistes al Nil. Les primeres donen al carrer, que és força transitat i que no ens garantia la tranquilitat suficient pels nens. Les del pati, tot i que són ben poquetes, ni de conya les volem perquè cada nit hi fan espectacle. Per tant, directament li vam dir al representant que les nostres habitacions havien de ser, sí o sí, amb vistes al Nil i, després d’una dura negociació, i un parell de trucades a l’agència, ens vam sortir amb la nostra: dues bones habitacions amb vistes al Nil, amb les terrasses comunicades.


21:20 Sopar a l’italià

Després d’una bona dutxa, decidim anar a sopar al restaurant italià, molt recomanable per la qualitat i el preu, però jo decideixo de passar del sopar i quedar-me a l’habitació. No tinc ni idea de què em passa, però tinc clar que no estic bé. M’acabo unint al sopar una estona més tard, però no puc amb res més que una amanida. A les poques hores vaig intuint d’on em ve el malestar, ho soluciono amb una bona dosis de Fortasec i llestos! Com una rosa la resta de dies.


Mudances?

4 comentaris:

  1. Como bien dices, cada rincón del museo es para perder tiempo y disfrutar de él.
    Me encantó la exposición de los legos,que maravilla y original.
    Que susto me dí leyendo lo del dolor... pensaba que había cogido el mal de Tutankamon... menos mal que se te pasó.
    Saludos

    ResponElimina
  2. En fin..era el mal de Tut...como dicen por allí...nada de especial, pero es que yo soy muy resistente a todo...menos a comer con asco!

    Saludos!

    ResponElimina
  3. A Egipte és més imprescindible el fortasec que la càmera de fotos!! jajaja

    una abraçada!!

    Lluis
    Més Enllà

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Cal portar-ne sempre. I sulfintestin també. Crec, de tota manera, que la major part de "desastres digestius" venen propiciats pels canvis bruscs de temperatura...

      Una forta abraçada!

      Elimina

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...