Camí de Sant Jaume fent trampes. Etapa 4: De Montserrat a Igualada

Etapa 4
Sortida: Parking de l'Abadia de Montserrat
Arribada: Estació FGC d'Igualada
Durada: 3 hores i 49 minuts (comptant moltes parades per respirar i orientar-nos)
Distància: 28,39 km
Link a la ruta





La ruta d'avui l'hem fet sense nens, en BTT i amb molt de disgust per part del nostre fill per no poder venir, però circular en bicileta amb els nens per l'asfalt no és quelcom que ens entusiami i, en la mesura del possible, ho evitarem.

El meu sogre ens ha acompanyat en cotxe fins al parking de l'Abadia de Montserrat (just abans de la barrera on es paga... és clar!) i des d'allà hem començat a pedalar exactament a les 09:00h. Els deu primers quilòmetres de l'etapa d'avui havien de ser per asfalt inevitablement i a mi m'han resultat especialment durs. Una esportista en baixa forma com sóc jo necessita un cert "escalfament" i ja en l'inici de la pedalada d'avui ens esperaven un seguit de pendents ascendents que m'han fet maleir-me els ossos durant una bona estona... 

Ja és comú en totes les sortides en bicicleta que faig que els primers 3 o 4 km sempre tinc la sensació que no arribaré enlloc, que els genolls em fan mal, que estic esgotada, etc. Un cop superats, ja estic molt més disposada a l'aventura, però aquest escalfament sempre em resulta indispensable. De manera que quan portava els primers 300 metres de pujada estava per girar cua i atrapar el meu sogre que ja començava a tornar cap a casa amb el meu cotxe...

La muntanya des de l'asfalt de la BP-1103
Per tant, aquests primers quilòmetres per la BP-1103 han estat un suplici. Un cop hem deixat aquesta carretera per desviar-nos per la BP-1101 en direcció Manresa (cap al nord) tot plegat ha començat a millorar molt. Poc més de 500 metres per aquesta carretera i ja hem agafat un camí cap a l'esquerra en direcció a Sant Pau de la Guàrdia.

El camí està en molt bones condicions, ample i amb grans trams de baixada, paisatges ben llunyans a voltes i pedalada per dins del bosc d'altres moments. Un camí per repetir.

Just abans de Sant Pau de la Guàrdia hi ha un encreuament de camins on cal prendre el principal, també indicat amb els colors blanc i groc que correspon a un PR. Més endavant també hem trobat indicacions del camí de Sant Jaume. El camí de carena durant els propers quilòmetres és extraordinari amb Igualada a l'esquerra i Manresa a la dreta. Tot i que hem anat seguint aquesta ruta trobada al Wikiloc, hem decidit de desviar-nos en trobar un creuament de camins on hi havia un panell indicatiu, espantats pel perfil de la resta de camí que ens mancava.

A partir d'aquí hem hagut de parar diverses vegades per orientar-nos i descobrir que anàvem seguint les marques grogues i blanques d'un PR tota l'estona. I això ens ha portat a un cul-de-sac on únicament podien continuar endavant els senderistes, de manera que hem hagut de girar cua per prendre el camí correcte fins arribar a la A-2 entre Castellolí i Ca n'Alzina. A partir d'aquest punt hem fet la resta del camí per asfalt, resultant bastant menys bucòlic que la resta. Però hem aconseguit arribar, que en el meu cas ja és molt...

La tornada a casa l'hem fet amb els Ferrocarrils de la Generalitat i se'ns ha fet eterna... vaja... que si em diuen que he arribat "A las Hurdes" m'ho crec...


Portem 70,04 km des de l'inici del camí dels quals:

5,03 km els hem fet a peu i 65,01 km els hem fet en BTT.
16,16 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet els dos sols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...