Unité d'habitation és el nom d'una tipologia residencial del moviment modern desenvolupada per Le Corbusier i, per la seva puresa projectual i austeritat en els materials, va ser el punt d'inici del brutalisme arquitectònic. Aquestes edificacions es caracteritzen formalment per ésser un prisma rectangular elevat del terreny sobre grans pilotis de formigó, alliberant la planta baixa, i van ésser concebudes per a funcionar d'una manera autònoma com una petita ciutat amb tots els serveis necessaris: una ciutat-jardí vertical que donés resposta a les necessitats d'habitatge després de la Segona Guerra Mundial. Es van executar quatre edificis d'aquestes característques en diferents indrets d'Europa: Marsella (1952), Nantes-Rezé (1955), Berlín - Westend (1957) i Firminy (1965).
Vista dels pilotis en planta baixa |
L'edifici, amb una orientació segons un eix nord-sud, té una
longitud de 130 metres i una alçada de 51 metres. Els 414 apartaments dúplex es
distruibueixen en 17 nivells i constitueixen la unité més gran construïda, amb
una superfície de 27.859 m2. A la coberta es situa una llar d'infants concebuda
inicialment per donar servei als tres edificis projectats inicialment, un
teatre a l'aire lliure i una pista d'atletisme. En el seu interior cada tres
plantes hi ha un passadís que atravessa l'edifici pel seu eix longitudinal i
que dóna accés als dúplex.
Passadís interior de la Unité de Firminy l'any 1996 |
Gent emulant el Modulor
L'alçada del nivell d'accés dels apartaments és de 2,26 metres, "íntima" segons Le Corbusier, i ens condueix fins a l'espai d'estar, situat en façana, a doble alçada i amb un gran finestral protegit per "brise-soleil" de formigó que filtren l'incidència solar i permeten l'entrada de llum. La cuina, ben proporcionada i integrada en l'espai de la sala, va ser dissenyada pel propi arquitecte i està pensada fins al darrer detall. De la sala accedim per una escala (ascendent o descendent en funció del mòdul dúplex en el qual ens trobem) a la planta on es situen les habitacions. En aquest vídeo s'han entretingut a modelar un mòdul en 3D. Resulta curiós i, alhora, entenedor.
Secció i planta dels dúplex tipus |
Des de l'any 1973, amb una màxima ocupació de 320 apartaments,
l'edifici es va anar buidant d'ocupants fins al punt d'haver-se de tancar la
meitat nord i concentrar els habitants a l'altra meitat per reduir les despeses
de manteniment i el 1999 tancà la llar d'infants per manca d'alumnes i per
raons de seguretat. En la nostra primera visita l'any 1996 vam tenir
l'oportunitat de visitar l'interior d'un dels apartaments i la llar d'infants,
encara en funcionament. El tancament de l'ala nord era clarament visible i
consistia en un vidre fixe al mig del corredor, creant una terrible sensació
d'estancament en el temps de la part tancada. A nosaltres, tots dos estudiants
d'arquitectura en aquell moment, ens va semblar increïble que aquells qui van
habitar la Unité des de la seva construcció haguessin preferit anar a viure en
casetes aïllades més properes al centre neuràlgic de la ciutat.
L'any 2003 es decidí de vendre els dúplex en un sistema de
copropietat i l'any 2012 es renovà la llar d'infants i s'hi ubicaren
instal·lacions de la Universitat de Saint-Étienne. Actualment, classificada de
Monument Històric, està habitada per
aproximadament unes 1000 persones i és possible visitar un apartament, la llar
d'infants i la coberta concertant cita
prèvia per una visita guiada. Resulta també interessant visitar en el
mateix municipi la Casa
de la Cultura i l'Església
de Saint-Pierre, del mateix arquitecte i contemporanies a l'edifici.
Servidors a l'interior d'un dels dúplex d'aquesta Unité l'any 1996 |
En el vídeo anterior hom pot observar l'abans i l'avui de la Unité de Marsella de manera molt gràfica, l'altre exemplar que tenim el plaer de
conèixer i on ens vam allotjar el mateix any 1996. Ha patit un procés evolutiu molt diferent
i ha esdevingut un edifici atraient per les classes mitjanes-altes que cerquen
un apartament amb caràcter. També hi funciona força bé i des de fa algunes
dècades un establiment
hoteler que resulta interessant per aquells amants de l'arquitectura de Le
Corbusier.
Com arribar a la Unité d'habitation de Firminy:
Per cert:
En vam arribar a Firminy el primer que vam anar a veure, per proximitat, va ser l'Església de Saint-Pierre i, mentre ens hi feiem unes fotos, hi notàvem quelcom d'extrany. La meva sorpresa va ser quan, en arribar a casa i comparar amb les fotos del 1996, em vaig adonar que n'havien acabat recentment l'obra inacabada per Le Corbusier...
En vam arribar a Firminy el primer que vam anar a veure, per proximitat, va ser l'Església de Saint-Pierre i, mentre ens hi feiem unes fotos, hi notàvem quelcom d'extrany. La meva sorpresa va ser quan, en arribar a casa i comparar amb les fotos del 1996, em vaig adonar que n'havien acabat recentment l'obra inacabada per Le Corbusier...
1996 vs. 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!