La Unité d'Habitation de Firminy amb nens



Unité d'habitation és el nom d'una tipologia residencial del moviment modern desenvolupada per  Le Corbusier i, per la seva puresa projectual i austeritat en els materials, va  ser el punt d'inici del brutalisme arquitectònic. Aquestes edificacions es caracteritzen formalment per ésser un prisma rectangular elevat del terreny sobre grans pilotis de formigó, alliberant la planta baixa, i van ésser concebudes per a funcionar d'una manera autònoma com una petita ciutat amb tots els serveis necessaris: una ciutat-jardí vertical que donés resposta a les necessitats d'habitatge després de la Segona Guerra Mundial. Es van executar quatre edificis d'aquestes característques en diferents indrets d'Europa: Marsella (1952), Nantes-Rezé (1955), Berlín - Westend (1957) i Firminy (1965).



Vista dels pilotis en planta baixa
La previsió d'un ràpid augment demogràfic a Firminy als anys 50 comportà l'encàrrec a Le Corbusier d'un projecte de tres Unités d'habitation i un centre comercial a la part topogràficament més alta de la vil·la. Tanmateix, l'estancament sobtat de la demografia feu reconsiderar el projecte i se'n construí únicament un edifici, les obres del qual s'iniciaren l'any 1965, any de la mort del seu autor.

L'edifici, amb una orientació segons un eix nord-sud, té una longitud de 130 metres i una alçada de 51 metres. Els 414 apartaments dúplex es distruibueixen en 17 nivells i constitueixen la unité més gran construïda, amb una superfície de 27.859 m2. A la coberta es situa una llar d'infants concebuda inicialment per donar servei als tres edificis projectats inicialment, un teatre a l'aire lliure i una pista d'atletisme. En el seu interior cada tres plantes hi ha un passadís que atravessa l'edifici pel seu eix longitudinal i que dóna accés als dúplex.

Passadís interior de la Unité de Firminy l'any 1996
Les mides i proporcions dels apartaments provenen del "Modulor", un sistema mètric ideat per Le Corbusier basat en la proporció àurea. Gairebé sempre present en els seus edificis com a icona i com a referència no deixa mai indiferent a qui hi passa pel costat, bé si es tracta de mantenir una acalorada discussió sobre la idoneïtat de les seves mesures o simplement fer la típica foto turística. Servidors en tenen de cada vegada que se n'ha presentat l'ocasió.


Gent emulant el Modulor

L'alçada del nivell d'accés dels apartaments és de 2,26 metres, "íntima" segons Le Corbusier, i ens condueix fins a l'espai d'estar, situat en façana, a doble alçada i amb un gran finestral protegit per "brise-soleil" de formigó que filtren l'incidència solar i permeten l'entrada de llum. La cuina, ben proporcionada i integrada en l'espai de la sala, va ser dissenyada pel propi arquitecte i està pensada fins al darrer detall. De la sala accedim per una escala (ascendent o descendent en funció del mòdul dúplex en el qual ens trobem) a la planta on es situen les habitacions. En aquest vídeo s'han entretingut a modelar un mòdul en 3D. Resulta curiós i, alhora, entenedor.


Secció i planta dels dúplex tipus

Des de l'any 1973, amb una màxima ocupació de 320 apartaments, l'edifici es va anar buidant d'ocupants fins al punt d'haver-se de tancar la meitat nord i concentrar els habitants a l'altra meitat per reduir les despeses de manteniment i el 1999 tancà la llar d'infants per manca d'alumnes i per raons de seguretat. En la nostra primera visita l'any 1996 vam tenir l'oportunitat de visitar l'interior d'un dels apartaments i la llar d'infants, encara en funcionament. El tancament de l'ala nord era clarament visible i consistia en un vidre fixe al mig del corredor, creant una terrible sensació d'estancament en el temps de la part tancada. A nosaltres, tots dos estudiants d'arquitectura en aquell moment, ens va semblar increïble que aquells qui van habitar la Unité des de la seva construcció haguessin preferit anar a viure en casetes aïllades més properes al centre neuràlgic de la ciutat.



Servidors a l'interior d'un dels dúplex d'aquesta Unité l'any 1996
L'any 2003 es decidí de vendre els dúplex en un sistema de copropietat i l'any 2012 es renovà la llar d'infants i s'hi ubicaren instal·lacions de la Universitat de Saint-Étienne. Actualment, classificada de Monument Històric,  està habitada per aproximadament unes 1000 persones i és possible visitar un apartament, la llar d'infants i la coberta concertant cita prèvia per una visita guiada. Resulta també interessant visitar en el mateix municipi la Casa de la Cultura i l'Església de Saint-Pierre, del mateix arquitecte i contemporanies a l'edifici.


Unite d'habitation from Pasha Rueda on Vimeo.

En el vídeo anterior hom pot observar l'abans i l'avui de la Unité de Marsella de manera molt gràfica, l'altre exemplar que tenim el plaer de conèixer i on ens vam allotjar el mateix any 1996. Ha patit un procés evolutiu molt diferent i ha esdevingut un edifici atraient per les classes mitjanes-altes que cerquen un apartament amb caràcter. També hi funciona força bé i des de fa algunes dècades un establiment hoteler que resulta interessant per aquells amants de l'arquitectura de Le Corbusier. 


 Com arribar a la Unité d'habitation de Firminy:





Per cert:
En vam arribar a Firminy el primer que vam anar a veure, per proximitat, va ser l'Església de Saint-Pierre i, mentre ens hi feiem unes fotos, hi notàvem quelcom d'extrany. La meva sorpresa va ser quan, en arribar a casa i comparar amb les fotos del 1996, em vaig adonar que n'havien acabat recentment l'obra inacabada per Le Corbusier...


 
1996 vs. 2016


Més informació:
http://sitelecorbusier.com 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...